Amb quina serenitat la branca d 'olivera mira con declina la llum del cel,

sense un plor, sense dolor, sense desconsol, sense un prec pel sol que s'ha perdut.

Per˛ l'arbre, per la nit  ennegrit, arriba a un dia en que el zenit de la seva vida

s'extingirÓ per sempre, encara que tot seguit, d'ell una segona historia haurÓ nascut,

una historia que ja no serÓ angŔlica, un contuberni entre la pluja i el solc,

doncs quan a la fi el tendre tronc caigui com plomada sobre la terra,

entre terra i tronc, en plÓcida guerra, una intimitat obscena s'estableix,

i un altre arbre brota que les seves branques bressola sobre el desig corruptor de la terra,

i un altre cop la branca d 'olivera mira con declina la llum del cel,

sense un plor, sense dolor, sense desconsol, sense un prec pel sol que s'ha perdut.

Oh! Senyor, si pugues trobar un niu que em servÝs de pr˛xima llar,

no ˙nicament en aquesta branca daurada, sinˇ en aquest pobre cor estremit.

Tenessee Williams (1911-83), La nit de la iguana